Història de l'àlgebra

Sabem que les matemàtiques formen part de la nostra vida diària, per exemple, les fem servir des de pagar per comprar alguna cosa al supermercat fins a comptar els dies que ens queden per estudiar aquest examen que ens fa tanta por presentar-nos.

Sent gairebé inconscients apliquem números, equacions, raonaments matemàtics, però sabem des d'on es remunten? A l'entrada del blog d'avui sabrem una mica més d'història del àlgebra i així saber on va sorgir, des de quan i a qui hem d'estar agraïts per aquest avanç en la història de les matemàtiques.

La paraula "àlgebra" prové del vocable àrab الجبر "al-ŷabar" que significa "restauració" o "reponimiento, reintegració". Deriva del tractat escrit al voltant de l'any 820 d. C. pel matemàtic i astrònom persa Muhammad ibn Musa al-Jwarizmi (conegut com Al Juarismi) al que se li coneix com un dels pares de l'àlgebra.

Al Juarismi

Tot i que les arrels del algebra ja podien rastrejar des de l'antiga babilònia (Segle XIX a. C), ja que havia desenvolupat un sistema aritmètic on podien resoldre càlculs en forma algorítmica, gràcies a elles avui en dia es poden resoldre equacions lineals, equacions de segon grau i equacions indeterminades. De manera simultània, els egipcis grecs i xinesos ja resolien equacions per mètodes geomètrics.

Ja remuntats en l'Edat Moderna Europea, l'àlgebra pateix una evolució que permet resoldre fins equacions polinòmiques de tercer i quart grau.

Finalment, l'àlgebra abstracta es va desenvolupar al segle XIX, on els treballs de Gauss van generar moltes estructures algebraiques.

Carl Friedrich Gauss